RESUM TEMA 5

TEMA 5

CONCEPCIONS FILOSÒFIQUES

DE L'ÉSSER HUMÀ

1.Com definir l'ésser humà?

UNA DEFINICIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ

L'ésser humà es caracteritza per estar dotat d'una intel·ligència simbòlica i social que processa informació que li permet: 1. Comunicar-se

2. Dirigir el propi comportament

3. Crear manifestacions culturals

UNA DISTINCIÓ PRÈVIA:

·"Filosofia autobiogràfica": Es refereix als esforços individuals per respondre les qüestions

fonamentals de la vida des de la seva situació històrica i personal.

·"Filosofia sistemàtica": Es refereix a aquelles afirmacions o teories que estan fonamentades amb

la fermesa suficient per poder afirmar que superen l'interès biogràfic

i tenen validesa universal.

TEORIES AUTOBIOGRÀFIQUES SOBRE L'ÉSSER HUMÀ:

-Teories RELIGIOSES: Basades en creences. Defensen l'especial dignitat de l'ésser humà.

-Teories FILOSÒFIQUES: S'han de justificar racionalment. Identifiquen la naturalesa humana

amb els seus aspectes principals: Ésser racional, ésser social,

ésser lliure i ésser metafísic.

2.Un ésser racional i un ésser social

L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER RACIONAL

La raó ha destacat com una nota denominant en la naturalesa humana, des de la filosofia grega fins la il·lustració.

En el s.XIX i XX, l'irracionalisme va proposar unes altres facultats prioritàries.

L'anomenada "filosofia de sospita" va posr en dubte aquest caràcter racional dels humans.

ELS FILÒSOFS DE LA SOSPITA

-S.Freud: Va assenyalar la part irracional i inconscient de la personalitat.

-K.Marx: Va insistir en les relacions materials i laborals com a fonament

-F.Nietzshce: Va defensar un vitalisme irracionalista basat en la voluntat del poder.

L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER SOCIAL

L'ésser humà és un ''animal social''. Aquesta sociabilitat es basa en el llenguatge i el pensament.

Per a alguns autors, els drets depenen de la societat. L'ésser humà només seria lectura.

3.És un ésser lliure i un ésser metafísic

L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER LLIURE I PER TANT MORAL

Hi ha dues maneres d'entendre la llibertat:

-LLIBERTAT FÍSICA O DE FER (Absència de coacció interna)

-LLIBERTAT INTERNA, DE VOLER O LLIURE ARBITRI (Absència de coacció interna)

EXISTÈNCIA I LÍMITS DE LA LLIBERTAT

-DETERMINISME: Nega l'existència de la llibertat pel pès de la biologia, educació o societat.

-INDETERMINISME: Afirma la llibertt.

LA PERSPECTIVA EXISTÈNCIA

Segons Sastre, no som lliures de deixar de ser lliures.

LA LLIBERTAT CONDICIONADA

És una postura intermèdia: hi ha causes ue condicionen, però no són superables.

L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER METAFÍSIC

La pregunta pel sentit de la vida és metafísica i ha rebut diverses respostes:

-La vida té un sentit immanent

-La vida té un sentit transcendent

-No es possible trobar sentit a la vida.

4. La naturalesa humana des d'una filosofia sistemàtica

QUÈ ENTENEM PER NATURALESA HUMANA?

Natural s'oposa a artificial i cultural. És important definir-la, perquè determina els nostres valors.

EXISTEIX UNA NATURALESA HUMANA?

Hi ha una identitat bàsica entre els éssers humans. Hi ha universals culturals i una igualtat essencial entre els humans.

ES POT DEFINIR FILOSÒFICAMENT LA NATURALESA HUMANA?

Hi ha alguns trets essencials:

-Es defineix per la seva intel·ligència

-És social

-Pot assolir nivells elevats d'autonom i busca el sentit.

5-Drets, deures i dignitat humana

ÉS LA NATURALESA HUMANA UNA FONT DE DRETS I DEURES?

-La moral natural o el dret natural pretenen elaborar normes basades en la naturalesa.

-Alguns autors, com ara Hume, critiquen aquesta postura, ja que de ''ser'' no es pot passar a

''haver de ser''

-Uns altres filòsofs creuen ue la moral natural és la manera d'evitar el relativisme. A més,

la moral natural serveix com a defensa contra l'arbitrarietat del poder.

NATURALESA I LLEI MORAL: UN PROBLEMA

-La naturalesa com a font normativa es basa únicamente en la idea de Déu.

-Una altra sortida possible es basa en la raó, coma essècia de l'ésser humà.

ÉS L'ÉSSER HUMÀ DIGNE PER NATURALESA?

-L'ésser humà aspira a afirmar-se com a ésser dotat de dignitat

-La dignitat és natural en el seu origen (intel·ligència), però cultural en la seva creació (com a projecte de la intel·ligència)