RESUM T-13:
1.PODER
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES:
-Poder és la facultat de fer que alguna cosa merament possible passi a ser real. En un sentit més tècnic, és una forma de relació per mitjà de la qual un subjecte imposa les seves finalitats a la voluntat d'unes altres persones.
-En la recerca del poder es vol aconseguir l'adhesió o la dominació d'unes altres persones, i amb això una ampliació d eles possibilitats personals.
ELS MECANIMES DEL PODER:
-El poder s'exerceix per mitjà d'alguns mecanismes: castigar, premiar, alterar les creences, sentiments o desitjos, i limitar les possibilitats d'acció dels altres.
-Es pot diferenciar entre poder personal (per les capacitats personals) i poder posicional (per la situació en una estructura de poder).
2.LA POLÍTICA I EL PODER POLÍTIC:
FUNCIONS DEL PODER POLÍTIC:
-Recorrem a una estructura de regles, procediments i institucions, amb un objectiu d'assolir solucions i adoptar decisions.
-Els objectius més comuns són assegurar la seguretat física i el benestar material.
-L'estat representa un element clau en la definició de política i de poder polític.
EL PODER SOBIRÀ:
-Sobirà fa referència al poder que té la capacitat d'ordenar i legislar.
-Un estat és sobirà quan té poder legislador suprem, i és també independent respecte dels altres estats.
3. LES FORMES D'EXERCIR EL PODER POLÍTIC:
GOVERNANTS I GOVERNATS:
-Règims polítics són les diferents formes d'exercir el poder a través de l'estat.
-Cal distingir entre els governants, que exerceixen el poder, i els governants, el poble, la societat civil, els ciutadants.
FORMES CLÀSSIQUES DEL PODER POLÍTIC:
-Teocràcia: segons la qual tot poder prové d'alguna instància divina.
-Aristocràcia: Forma de poder polític que entén que han d'exercir el poder polític ''els millors''
-Monarquia: Forma de govern en la qual la direcció de l'estat es transmet per herència.
-República: Forma de govern en la qual el cap de l'estat és escollit per votació.
RÈGIMS POLÍTICS ACTUALS:
-Règims democràtics: es basen en el drets dels ciutadans a decidir qui els governa i a participar en la vida pública.
-Règims dictatorials: situen l'estat per sobre dels ciutadans i reprimeixen qualsevol resistència.
-Règims mixtos o híbrids: Combinen elements democràtics i dictatorials.
4. LA LEGIMITAT DEL PODER POLÍTIC:
LA FORÇA I L'AUTORITAT:
-Força és el poder de coacció, d'exercir control i domini sobre la societat.
-Autoritat és la raó o el fonament que pot justificar aquesta força. L'autoritat serveix per legitimar i justificar el poder polític i a qui l'exerceix.
FORMES DE LEGITIMACIÓ DEL PODER POLÍTIC:
-Legitimitat tradicional.
-Legitimitat carismàtica
-Legitimitat legal.
DIMENSIONS DE LA LEGITIMITAT LEGAL:
-Legitimitat d'origen: l'accés al poder es produeix com a resultat de la conformitat amb un procés democràtic.
-Legitimitat en l'exercici del poder: el poder s'exerceix atenint-se a la justícia i a les lleis.
LA LEGITIMITAT EN LES DEMOCRÀCIES MODERNES:
-Hi ha teories que intenten identificar legitimitat amb eficàcia.
-Unes altres es basen en els procediments
-Unes altres apel•len als valor democràtics i la defensa dels drets humans.
5.ELS LÍMITS DE L'OBEDIÈNCIA:
LA REVOLUCIÓ:
-Per mitjà de la revolució, els revolucionaris intenten fer-se amb el poder per tal d'establir un nou ordre moral i material.
-La història de les revolucions es contradictòria: hi ha hagut revolucions profitoses i revolucions terribles.
LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL:
-Desobediència civil és un acte públic, conscient i polític, contrari a la llei, no violent, comès amb el propòsit d'ocasionar un canvi en la llei o en els programes de govern.
-Intenta corregir algunes injustícies. Consisteix en una protesta d'una minoria contra una llei de la majoria.
L'ABÚS DEL PODER:
-Recursos i estratègies per evitar l'abús del poder: Recórrer a un sistema constitucional; evitar la tirania de les majories; lluitar cintra la corrupció política.
-Per evitar els abusos del poder cal establir unes institucions democràtiques fortes i eficaces, i comptar amb una ciutadania activa, ben informada i participativa.
jueves, 3 de junio de 2010
martes, 1 de junio de 2010
TEMA 15
Una utopia racional i realitzable
utopia és una forma ideal de viure que es considera valuosa i desitjable, però que no existeix enlloc.
El model ètic és una utopia racional i realitzable, perquè no hi ha res en ell que sigui contrafictori, ni que s'oposi radicalment a la realitat.
realitzar el model ètic
la democràcia és el procediment polític més adequet i eficaç per realitzar el model ètic. És una forma de vida noble, però a més és un règim polític per resoldre problemes d'exercici del poder i un ideal polític.
Models actuals de democràcia
Teories de l'elitisme competitiu
- Redueixen la democràcia a un mer mecanisme per acceptar o rebutjar a les persones que han d'exercir l'activitat política
Teories del pluralisme polític
defensen que la millor forma de garantir el funcionament democràtic és potenciar l'existència de diversos partits i interessos polítics, relacionats per un sistema de pesos i contrapesos.
Teories de la democràcia participativa
Relacionen la dignitat i l'autonomia de l'ésser humà amb la possibilitat de participar de forma activa en els decisions que ens afecten.
Condicions fonamentals per a la consolidació de la democràcia
el futur de la democràcia
la democracia pot ser entesa com la millor forma de govern possible.
Només les democràcies poden oferirr el que anhelen tots els individus: el reconeixement de la dignitat humana a tots els individus
les condicions fonamentals de la democràcia
el terme democratització fa referència al procés de constitució d'una democràcia. Té com a condicions fonamentals: l'estabilitat en els institucions polítiques, la riquesa nacional i el desenvolupament d'una classe mitjana, la participació ciutadana i la presència d'una societat civil piuxant, l'educació i un marc de llibertat d'imformació, i un entorn internacional favorable.
Els problemes actuals de la democràcia
la desconfiança en les majories
aquesta crítica es vasa en el supòsit que la massa no sap escollir el que és millor, sinó que es deixa endur pel que és més fàcil
la falta de participació política i el sistema de partits
la participació real dels ciutadans està lluny dels seu potencial real.
La presència de les minorie
la democràcia ha d'atendre als drets de els minories i reconèixer les identitats diverses
les democràcies mediàtiques
el poder dels mitjanns de comunicació ha d'augmentar la capacitat de decisió del ciutadà, i mai no limitar-la
el comunisme
és una crítica a la pròpia societat de consum, impulsada per interessos economics
el terrorisme
encara que la cultura de pau es pugui contemplar com un ideal inassolible, s'esta convertint en una exigència.
El xoc de civilitzacions
Huntington opina que la principal font de conflicte en el món contemporani és de naturalesa cultural.
La globalització
Conseqüències per a la configuració de l'ordre politic: confrontació entre nacionalismes i sistema global, i necessitat d'arbitrar un sistema comú de valors.
De la possibilitat a la realitat
només l'acció impulsa el canvi social; només l'acció fa passar de la possibilitat a la realitat
l'acció pública s'exerceix políticament per mitjà del vot i la participació en al vida política, i des de la sociateat civil, procurant cuidar l'espai públic, augmentar el nivell dels debats, pressioant els polítics, controlant el poder
Una constitució universal
- es tracta de treballar en l'elaboració d'una constituació universal que respecti al sobirania dels estats i l'autonomia dels individus i que permeti accelerar la construcció del model ètic.
utopia és una forma ideal de viure que es considera valuosa i desitjable, però que no existeix enlloc.
El model ètic és una utopia racional i realitzable, perquè no hi ha res en ell que sigui contrafictori, ni que s'oposi radicalment a la realitat.
realitzar el model ètic
la democràcia és el procediment polític més adequet i eficaç per realitzar el model ètic. És una forma de vida noble, però a més és un règim polític per resoldre problemes d'exercici del poder i un ideal polític.
Models actuals de democràcia
Teories de l'elitisme competitiu
- Redueixen la democràcia a un mer mecanisme per acceptar o rebutjar a les persones que han d'exercir l'activitat política
Teories del pluralisme polític
defensen que la millor forma de garantir el funcionament democràtic és potenciar l'existència de diversos partits i interessos polítics, relacionats per un sistema de pesos i contrapesos.
Teories de la democràcia participativa
Relacionen la dignitat i l'autonomia de l'ésser humà amb la possibilitat de participar de forma activa en els decisions que ens afecten.
Condicions fonamentals per a la consolidació de la democràcia
el futur de la democràcia
la democracia pot ser entesa com la millor forma de govern possible.
Només les democràcies poden oferirr el que anhelen tots els individus: el reconeixement de la dignitat humana a tots els individus
les condicions fonamentals de la democràcia
el terme democratització fa referència al procés de constitució d'una democràcia. Té com a condicions fonamentals: l'estabilitat en els institucions polítiques, la riquesa nacional i el desenvolupament d'una classe mitjana, la participació ciutadana i la presència d'una societat civil piuxant, l'educació i un marc de llibertat d'imformació, i un entorn internacional favorable.
Els problemes actuals de la democràcia
la desconfiança en les majories
aquesta crítica es vasa en el supòsit que la massa no sap escollir el que és millor, sinó que es deixa endur pel que és més fàcil
la falta de participació política i el sistema de partits
la participació real dels ciutadans està lluny dels seu potencial real.
La presència de les minorie
la democràcia ha d'atendre als drets de els minories i reconèixer les identitats diverses
les democràcies mediàtiques
el poder dels mitjanns de comunicació ha d'augmentar la capacitat de decisió del ciutadà, i mai no limitar-la
el comunisme
és una crítica a la pròpia societat de consum, impulsada per interessos economics
el terrorisme
encara que la cultura de pau es pugui contemplar com un ideal inassolible, s'esta convertint en una exigència.
El xoc de civilitzacions
Huntington opina que la principal font de conflicte en el món contemporani és de naturalesa cultural.
La globalització
Conseqüències per a la configuració de l'ordre politic: confrontació entre nacionalismes i sistema global, i necessitat d'arbitrar un sistema comú de valors.
De la possibilitat a la realitat
només l'acció impulsa el canvi social; només l'acció fa passar de la possibilitat a la realitat
l'acció pública s'exerceix políticament per mitjà del vot i la participació en al vida política, i des de la sociateat civil, procurant cuidar l'espai públic, augmentar el nivell dels debats, pressioant els polítics, controlant el poder
Una constitució universal
- es tracta de treballar en l'elaboració d'una constituació universal que respecti al sobirania dels estats i l'autonomia dels individus i que permeti accelerar la construcció del model ètic.
domingo, 30 de mayo de 2010
14.L’estat democràtic de dret
Geneologia de l’estat
Per tal d’estudiar l’estat com un concepte pràctic cal estudiar-ne la geneologia.
Definició de l’estat
És una forma d’organització política,destinada a regular les formes d’exercir el poder, el control i l’autoritat.
El naixement dels primers estats
L’estat no ha existit sempre, ni existeix avui a totes les societats que coneixem.
L’estat modern
Té com a característiques :concentració del poder polític en el sobirà;l’estat absolutista en va constituir la primera forma; i distinció entre l’esfera del que és públic i del que és privat.
De l’estat absolutista a l’estat representatiu
L’estat representatiu és la forma que pren l’estat modern quan s’admet que el poder prové del poble sobirà, que decideix ser representat per un podr comú.
L’estat liberal
El concepte d’’estat de dret’ implica que el poder de l’estat està limitat pel dret.
Liberalisme polític i liberalisme esconòmic
El liberalisme econòmic defensa la competència i la llibertat de mercat.
El constitucionalisme
Defensa que l’estat ha de ser constitucional: ha de comptar amb un sistema de regles fonamentals.
Els orígens de l’estat social
La tradició socialista es va proposar d’establir la igualtat material.
Teories socialistes
Socialisme científic i comunisme utòpic (Marx i Lenin): rebuig de l’estat liberal.
L’estat social o estat del benestar
Paper creixent de l’estat. L’estat assumeix la protecció de les llibertats bàsiques i dels drets socials, econòmics i culturals.
L’estat globalitzat
Reflecteix una doble tendència: privalització del sector públic, i pèrdua de sobirania de l’estat en benefici d’entitats suprnacionals.
L’estat de dret
L’estat de dret és una forma d’organització política en la qual l’exercici del poder està regulat pel dret.
El contractualisme
El contractualisme és una teoria filosòfica i política que explica l’origen i l’exercici del poder polític per mitjà de la figura del contracte social.
El contractualisme clàssic
Hobbes: la defensa de l’estat absolut.
Locke: els fonaments de la teoria liberal.
Rousseau: la teoria revolucionaria de la societat.
Kant: la defensa de l’autonomia individual.
Hagel i l’esquerra hegeliana
Per a Hegel, l’estat suposa una realitat orgànica primera, una garantia de progrés i una defensa de valor de la comunitat.
L’esquerra hegeliana va criticar el model d’estat liberal i va apostar per dissoldre’l.
La teoria pura del dret de Kelsen
Kelsen va ser el màxim representant del positivisme jurídic: la norma i el dret positiu són l’expressió definitòria del dret.
Identifica el dret amb l’estat.
Institucions bàsiques
L’organització bàsica és :poder executiu,legislatiu i judicial.
Amés,compta amb l’administració,i cossos dedicats a la defensa dels ciutadans i de l’estat.
Funcions i legitimació
Les funcions bàsiques són: garantir l’ordre i la seguretat,preservar els drets,defensar els valors democràtics,mantenir l’estat del benestar i col•laborar amb la resta dels estats.
Per tal d’estudiar l’estat com un concepte pràctic cal estudiar-ne la geneologia.
Definició de l’estat
És una forma d’organització política,destinada a regular les formes d’exercir el poder, el control i l’autoritat.
El naixement dels primers estats
L’estat no ha existit sempre, ni existeix avui a totes les societats que coneixem.
L’estat modern
Té com a característiques :concentració del poder polític en el sobirà;l’estat absolutista en va constituir la primera forma; i distinció entre l’esfera del que és públic i del que és privat.
De l’estat absolutista a l’estat representatiu
L’estat representatiu és la forma que pren l’estat modern quan s’admet que el poder prové del poble sobirà, que decideix ser representat per un podr comú.
L’estat liberal
El concepte d’’estat de dret’ implica que el poder de l’estat està limitat pel dret.
Liberalisme polític i liberalisme esconòmic
El liberalisme econòmic defensa la competència i la llibertat de mercat.
El constitucionalisme
Defensa que l’estat ha de ser constitucional: ha de comptar amb un sistema de regles fonamentals.
Els orígens de l’estat social
La tradició socialista es va proposar d’establir la igualtat material.
Teories socialistes
Socialisme científic i comunisme utòpic (Marx i Lenin): rebuig de l’estat liberal.
L’estat social o estat del benestar
Paper creixent de l’estat. L’estat assumeix la protecció de les llibertats bàsiques i dels drets socials, econòmics i culturals.
L’estat globalitzat
Reflecteix una doble tendència: privalització del sector públic, i pèrdua de sobirania de l’estat en benefici d’entitats suprnacionals.
L’estat de dret
L’estat de dret és una forma d’organització política en la qual l’exercici del poder està regulat pel dret.
El contractualisme
El contractualisme és una teoria filosòfica i política que explica l’origen i l’exercici del poder polític per mitjà de la figura del contracte social.
El contractualisme clàssic
Hobbes: la defensa de l’estat absolut.
Locke: els fonaments de la teoria liberal.
Rousseau: la teoria revolucionaria de la societat.
Kant: la defensa de l’autonomia individual.
Hagel i l’esquerra hegeliana
Per a Hegel, l’estat suposa una realitat orgànica primera, una garantia de progrés i una defensa de valor de la comunitat.
L’esquerra hegeliana va criticar el model d’estat liberal i va apostar per dissoldre’l.
La teoria pura del dret de Kelsen
Kelsen va ser el màxim representant del positivisme jurídic: la norma i el dret positiu són l’expressió definitòria del dret.
Identifica el dret amb l’estat.
Institucions bàsiques
L’organització bàsica és :poder executiu,legislatiu i judicial.
Amés,compta amb l’administració,i cossos dedicats a la defensa dels ciutadans i de l’estat.
Funcions i legitimació
Les funcions bàsiques són: garantir l’ordre i la seguretat,preservar els drets,defensar els valors democràtics,mantenir l’estat del benestar i col•laborar amb la resta dels estats.
sábado, 29 de mayo de 2010
FILOSOFIA TEMA 12
EL MODEL ÈTIC
El pas de la teoria a l’acció:
Mentre que la intel•ligència teòrica s’atura en el coneixement la intel•ligència practica nomes assoleix la plenitud en l’acció.
El model teòric:
Els seus elements són: reconeixement de drets diferencies no legitimes; participació en el poder polític;racionalitat per resoldre conflictes; seguretats jurídiques; funció social de la propietat, i politiques d’ajuda.
Ètiques materials: defensen que hi ha una finalitat que guia el nostre comportament moral, i estableixen una sèrie de normes per assolir-la.
Ètiques formals: ens diuen com cal trobar el que és bo, però sense parlar de la felicitat, ni donar-nos normes concretes.
Tots els éssers humans tenen dignitat, i d’aquesta dignitat se’n deriven els drets fonamentals.
SOCIETAT POLÍTICA I SOCIETAT CIVIL
L’acció del ciutadà es regeix per dos sistemes de regles:
- La moral personal: orienta la recerca privada de la felicitat
- La ètica pública: es el model de convivència vàlid, que amplia el camp d’acció de les persones perquè puguin desenvolupar la seva felicitat.
L’acció política: es imprescindible per realitzar el model ètic. En un sentit ampli, política és la maneta d’organitzar i participar en el govern comú. Sense una societat civil segura, hi ha perill d’un exagerat poder polític i d’una marginació del ciutadà.
LA REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICA
La CIENCIA política estudia els conceptes basics dels sistemes polítics, la seva estructura, funcions, varietats i les seves formes d’organització del poder.
La FILOSFIA política s’ocupa de l’origen de la política, de les institucions públiques , de les virtuts cíviques, i de contribuir a formar el judici polític del ciutadà.
TEORIES POLÍTIQUES
Les teories polítiques es classifiquen en:
- La teoria organicista enfront de la teoria individualista
- La confrontació entre la teoria absolutista
- La teoria liberal
RELACIÓ ENTRE ÈTICA I POLÍTICA
Algunes teories afirmen que no hi ha relació, perquè una cosa és l’ètica i l’altre és la política, realisme polític i idealisme polític.
I altres teories afirmen que hi ha relació, però des del reconeixement de les diferencies.
POLÍTICA I JUSTÍCIA
Igualtat té dos sentits:
- La igualtat natural
- La igualtat de dret
La llibertat va passar a ser considerada com un dret natural i propi de l’esser humà pel fet de ser-ho. La llibertat no tant sols ha de garantir, sinó que cal procurar les condicions adequades per al seu desenvolupament.
ELS DRETS HUMANS, UN PROJECTE ÈTIC I JURÍDIC
Els drets humans són drets subjectius, són drets naturals i són drets morals i ètics. Pot considerar-se que el gran repte és aconseguir que es respectin els drets humans.
EL MODEL ÈTIC
El pas de la teoria a l’acció:
Mentre que la intel•ligència teòrica s’atura en el coneixement la intel•ligència practica nomes assoleix la plenitud en l’acció.
El model teòric:
Els seus elements són: reconeixement de drets diferencies no legitimes; participació en el poder polític;racionalitat per resoldre conflictes; seguretats jurídiques; funció social de la propietat, i politiques d’ajuda.
Ètiques materials: defensen que hi ha una finalitat que guia el nostre comportament moral, i estableixen una sèrie de normes per assolir-la.
Ètiques formals: ens diuen com cal trobar el que és bo, però sense parlar de la felicitat, ni donar-nos normes concretes.
Tots els éssers humans tenen dignitat, i d’aquesta dignitat se’n deriven els drets fonamentals.
SOCIETAT POLÍTICA I SOCIETAT CIVIL
L’acció del ciutadà es regeix per dos sistemes de regles:
- La moral personal: orienta la recerca privada de la felicitat
- La ètica pública: es el model de convivència vàlid, que amplia el camp d’acció de les persones perquè puguin desenvolupar la seva felicitat.
L’acció política: es imprescindible per realitzar el model ètic. En un sentit ampli, política és la maneta d’organitzar i participar en el govern comú. Sense una societat civil segura, hi ha perill d’un exagerat poder polític i d’una marginació del ciutadà.
LA REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICA
La CIENCIA política estudia els conceptes basics dels sistemes polítics, la seva estructura, funcions, varietats i les seves formes d’organització del poder.
La FILOSFIA política s’ocupa de l’origen de la política, de les institucions públiques , de les virtuts cíviques, i de contribuir a formar el judici polític del ciutadà.
TEORIES POLÍTIQUES
Les teories polítiques es classifiquen en:
- La teoria organicista enfront de la teoria individualista
- La confrontació entre la teoria absolutista
- La teoria liberal
RELACIÓ ENTRE ÈTICA I POLÍTICA
Algunes teories afirmen que no hi ha relació, perquè una cosa és l’ètica i l’altre és la política, realisme polític i idealisme polític.
I altres teories afirmen que hi ha relació, però des del reconeixement de les diferencies.
POLÍTICA I JUSTÍCIA
Igualtat té dos sentits:
- La igualtat natural
- La igualtat de dret
La llibertat va passar a ser considerada com un dret natural i propi de l’esser humà pel fet de ser-ho. La llibertat no tant sols ha de garantir, sinó que cal procurar les condicions adequades per al seu desenvolupament.
ELS DRETS HUMANS, UN PROJECTE ÈTIC I JURÍDIC
Els drets humans són drets subjectius, són drets naturals i són drets morals i ètics. Pot considerar-se que el gran repte és aconseguir que es respectin els drets humans.
sábado, 20 de marzo de 2010
Ficción y realidad
El ambiguo límite entre
ficción y realidad
_______________________
Gabriel Cocimano
Así como los medios masivos de comunicación se han convertido en los grandes productores del borramiento de límites entre lo público y lo privado, también han contribuido a difuminar las fronteras entre realidad y ficción, oposición binaria que, aunque esquemática —ya que la realidad está inevitablemente penetrada por lo simbólico— sirve como modelo de interpretación. Los medios ya no son sólo el vehículo a través del cual circula la «realidad»: constituyen, además, el espacio, el escenario y el producto de una referencialidad que les pertenece. Fuentes de una realidad paralela a la extramediática (el mundo real), crean y recrean mundos «virtuales».
Es tan potente la penetración de esa «realidad virtual» en el mundo co-rriente, que ha lo-grado modificar los hábitos y consumos de una sociedad cada vez más vin-culada mediática-mente. No sólo es productora de in-formación, de tendencias y de hábitos de consumo: también se instala en nosotros, y reemplaza a las «imágenes» del mundo corriente. «La ciudad real toma como modelo la ficción —sostuvo el antropólogo Marc Augé—. Basta con contemplar los parques temáticos o de entretenimiento: se trata de una trascripción de nuestra relación con las imágenes».
Todos los órdenes de la sociedad posmoderna están atravesados por signos híbridos e indefinidos. Las viejas dualidades de la modernidad se han desvanecido. Asistimos a un proceso de confusión y de contagio: al abolirse las distancias —entre bien y mal, verdad y falsedad, objeto y sujeto, belleza y fealdad— quedan extinguidos los puntos de referencia y, por ende, cunde una indeterminación. De este modo, como en la fusión y proliferación de los sexos —en donde la dicotomía masculino/femenino se ha difuminado— también entre ficción y realidad opera idéntico mecanismo. En este «eclecticismo» posmoderno, la «fusión» suele acabar en «confusión».
En efecto, el triunfo de las tecnologías de la «imagen» ha marcado una completa ruptura respecto del tiempo precedente. El cine y la TV estimulan a universalizar consumos, ideologías y estéticas, y a magnificar conflictos, alimentando a la población de violencia. No es casual que la prolífica ficciónhollywoodense haya contribuido a pergeñar una sociedadestandarizada como la norteamericana, donde todos consumen las mismas cosas, y en la que el 70% de la población porta armas.
Si la ficción se nutre de la realidad, ésta a su vez se retroalimenta de aquella: así como el lenguaje cotidiano, resignificado por los medios, se virtualiza para volver a reciclarse en el mundo corriente, así también ocurre con la estética de la «violencia». El cine, por ejemplo, suele ficcionalizar acontecimientos del mundo corriente (sucesos políticos, policiales, catástrofes, accidentes), en tanto éste absorbe y recicla la violencia mediatizada, en sus contenidos y formas.
La violencia en el «mundo real» ha adquirido ciertos tics y estereotipos propios de la ficción: infinidad de asesinos y violadores seriales emplean procedimientos criminales basados en filmes, novelas u otros productos de la industria cultural. Las imágenes de los atentados del 11-S parecen extraídas de un archivo de la mejor ficción. Por algún motivo, el Pentágono hubo de convocar, tras la caída de las Torres Gemelas, a guionistascinematográficos de Holly-wood como asesores en la lucha contra el terrorismo, tras reconocer que sin-tonizaban mejor con las estrategias que proponía la escalada mundial de vio-lencia.
Jean Baudrillard enfatizó, tomando el ejem-plo de Disneyworld, la pérdida de referentes reales de la sociedad actual en favor de una realidad virtual omnipresente y, por ende, la creación de «un inmenso reality-show en el que la realidad misma se ofrece como espectáculo». Si esta «realidad virtual» suscita una fascinación universal es porque la realidad misma se ha transformado ya en una performance universal. De ahí la «confusión» cada vez más sostenida entre mundo real y virtual.
En el caso del controvertido best-seller de Dan Brown, El Código Da Vinci, sobre la historia secreta de Jesús —y que Ron Howard se encargó de llevar a la pantalla grande— el borramiento de los límites entre ficción y realidad opera sobre una temática sensible, la cuestión religiosa, y por eso ha sido necesario aclarar hasta el hartazgo su condición ficcional. Si una historia que combina intrigas, esoterismo y religión logró obsesionar a millones de personas, habrá que coincidir con Peter Conrad que «cuando la ficción es tan popular, nos dice mentiras que queremos creer desesperadamente». Pieza paradigmática de la posmodernidad, la obra sostiene que el cristianismo se basa en una mentira misógina y que Jesús, devenido feminista, quería proclamar a Magdalena como cabeza de su iglesia. Lo cierto es que El Código Da Vinci ya ha generado todo un circuito de consumo: entre otras múltiples ofertas, existen juegos de mesa y DVD’s explicativos con tours a los sitios donde transcurren los hechos. La realidad nutriéndose —marketing incluido— de la ficción.
Cuando surgieron las tecnologías de la imagen, los públicos debieron adaptarse a la convención propuesta por los emisores. De alguna manera, esas nuevas tecnologías produjeron, a mediados del siglo XX, un profundo y traumático reacomodamiento del orden cultural anterior, y esos públicos debieron incorporar despaciosamente los códigos convencionales y el «contrato» propuesto por los medios visivos. Comenzaba a borronearse el límite entre realidad y ficción. Irónicamente, asistimos hoy a un reacomodamiento similar: si el mundo virtual reemplaza subrepticiamente a un mundo corriente que ha tomado el modelo de aquel, la clásica noción de realidad yace definitivamente bajo el sustrato mediático.
¿Es preciso hoy plantearse qué es realidad y qué es ficción? Acaso sea cada vez más improbable contar con un punto de vista, un referente uniforme: el borramiento de este límite será inútil porque, más allá de la contribución de los medios masivos para generarlo, esta ambigüedad aparece como un producto de la indiferencia y la incertidumbre, paradójicamente como un modo de alimentar la obsesión negativa de la realidad.
ficción y realidad
_______________________
Gabriel Cocimano
Así como los medios masivos de comunicación se han convertido en los grandes productores del borramiento de límites entre lo público y lo privado, también han contribuido a difuminar las fronteras entre realidad y ficción, oposición binaria que, aunque esquemática —ya que la realidad está inevitablemente penetrada por lo simbólico— sirve como modelo de interpretación. Los medios ya no son sólo el vehículo a través del cual circula la «realidad»: constituyen, además, el espacio, el escenario y el producto de una referencialidad que les pertenece. Fuentes de una realidad paralela a la extramediática (el mundo real), crean y recrean mundos «virtuales».
Es tan potente la penetración de esa «realidad virtual» en el mundo co-rriente, que ha lo-grado modificar los hábitos y consumos de una sociedad cada vez más vin-culada mediática-mente. No sólo es productora de in-formación, de tendencias y de hábitos de consumo: también se instala en nosotros, y reemplaza a las «imágenes» del mundo corriente. «La ciudad real toma como modelo la ficción —sostuvo el antropólogo Marc Augé—. Basta con contemplar los parques temáticos o de entretenimiento: se trata de una trascripción de nuestra relación con las imágenes».
Todos los órdenes de la sociedad posmoderna están atravesados por signos híbridos e indefinidos. Las viejas dualidades de la modernidad se han desvanecido. Asistimos a un proceso de confusión y de contagio: al abolirse las distancias —entre bien y mal, verdad y falsedad, objeto y sujeto, belleza y fealdad— quedan extinguidos los puntos de referencia y, por ende, cunde una indeterminación. De este modo, como en la fusión y proliferación de los sexos —en donde la dicotomía masculino/femenino se ha difuminado— también entre ficción y realidad opera idéntico mecanismo. En este «eclecticismo» posmoderno, la «fusión» suele acabar en «confusión».
En efecto, el triunfo de las tecnologías de la «imagen» ha marcado una completa ruptura respecto del tiempo precedente. El cine y la TV estimulan a universalizar consumos, ideologías y estéticas, y a magnificar conflictos, alimentando a la población de violencia. No es casual que la prolífica ficciónhollywoodense haya contribuido a pergeñar una sociedadestandarizada como la norteamericana, donde todos consumen las mismas cosas, y en la que el 70% de la población porta armas.
Si la ficción se nutre de la realidad, ésta a su vez se retroalimenta de aquella: así como el lenguaje cotidiano, resignificado por los medios, se virtualiza para volver a reciclarse en el mundo corriente, así también ocurre con la estética de la «violencia». El cine, por ejemplo, suele ficcionalizar acontecimientos del mundo corriente (sucesos políticos, policiales, catástrofes, accidentes), en tanto éste absorbe y recicla la violencia mediatizada, en sus contenidos y formas.
La violencia en el «mundo real» ha adquirido ciertos tics y estereotipos propios de la ficción: infinidad de asesinos y violadores seriales emplean procedimientos criminales basados en filmes, novelas u otros productos de la industria cultural. Las imágenes de los atentados del 11-S parecen extraídas de un archivo de la mejor ficción. Por algún motivo, el Pentágono hubo de convocar, tras la caída de las Torres Gemelas, a guionistascinematográficos de Holly-wood como asesores en la lucha contra el terrorismo, tras reconocer que sin-tonizaban mejor con las estrategias que proponía la escalada mundial de vio-lencia.
Jean Baudrillard enfatizó, tomando el ejem-plo de Disneyworld, la pérdida de referentes reales de la sociedad actual en favor de una realidad virtual omnipresente y, por ende, la creación de «un inmenso reality-show en el que la realidad misma se ofrece como espectáculo». Si esta «realidad virtual» suscita una fascinación universal es porque la realidad misma se ha transformado ya en una performance universal. De ahí la «confusión» cada vez más sostenida entre mundo real y virtual.
En el caso del controvertido best-seller de Dan Brown, El Código Da Vinci, sobre la historia secreta de Jesús —y que Ron Howard se encargó de llevar a la pantalla grande— el borramiento de los límites entre ficción y realidad opera sobre una temática sensible, la cuestión religiosa, y por eso ha sido necesario aclarar hasta el hartazgo su condición ficcional. Si una historia que combina intrigas, esoterismo y religión logró obsesionar a millones de personas, habrá que coincidir con Peter Conrad que «cuando la ficción es tan popular, nos dice mentiras que queremos creer desesperadamente». Pieza paradigmática de la posmodernidad, la obra sostiene que el cristianismo se basa en una mentira misógina y que Jesús, devenido feminista, quería proclamar a Magdalena como cabeza de su iglesia. Lo cierto es que El Código Da Vinci ya ha generado todo un circuito de consumo: entre otras múltiples ofertas, existen juegos de mesa y DVD’s explicativos con tours a los sitios donde transcurren los hechos. La realidad nutriéndose —marketing incluido— de la ficción.
Cuando surgieron las tecnologías de la imagen, los públicos debieron adaptarse a la convención propuesta por los emisores. De alguna manera, esas nuevas tecnologías produjeron, a mediados del siglo XX, un profundo y traumático reacomodamiento del orden cultural anterior, y esos públicos debieron incorporar despaciosamente los códigos convencionales y el «contrato» propuesto por los medios visivos. Comenzaba a borronearse el límite entre realidad y ficción. Irónicamente, asistimos hoy a un reacomodamiento similar: si el mundo virtual reemplaza subrepticiamente a un mundo corriente que ha tomado el modelo de aquel, la clásica noción de realidad yace definitivamente bajo el sustrato mediático.
¿Es preciso hoy plantearse qué es realidad y qué es ficción? Acaso sea cada vez más improbable contar con un punto de vista, un referente uniforme: el borramiento de este límite será inútil porque, más allá de la contribución de los medios masivos para generarlo, esta ambigüedad aparece como un producto de la indiferencia y la incertidumbre, paradójicamente como un modo de alimentar la obsesión negativa de la realidad.
Matrix
Temática de matrix
La película destaca por mostrar el concepto clásico de la filosofía sobre si el mundo que nos rodea es real o ficticio. (Teoría de los dos mundos de Platón).
Ilustra el problema mostrado por la ciencia ficción, principalmente de la obra Neuromante (Neuromancer) de William Gibson (muchas similitudes) y en literatura sobre robots (las obras de Isaac Asimov, por ejemplo, se oponen a esta posibilidad), como en películas comoTerminator y Yo, Robot (que se centran en ella), sobre la posibilidad de que las máquinas y la inteligencia artificial creadas por el hombre se rebelaran contra él.
El argumento de The Matrix es muy similar al descrito en las Memorias de Ijon Tichy del escritor polaco Stanislaw Lem. En el capítulo 1 se describe al profesor Corcorán, que había creado universos mecánicos con seres virtuales, pero plena conciencia de su existencia. Al igual que en Matrix, en estos universos mecánicos existían espíritus, adivinadores y los deja-vu ocurrían por pequeñas anomalías (aire, una hormiga) en sus elementos mecánicos.
Las diferentes interpretaciones de The Matrix proceden de la filosofía de George Berkeley, incluyendo la conversación entre Smith y Cifra(Cypher) en la primera película de la trilogía.
La idea de un mundo irreal al que se lo percibe como real es una alegoría acerca la alienación denunciada por ciertos postulados filosóficos, donde la idea de la Matrix sirve como parábola para ilustrar el concepto de una falsa realidad opresiva y alienadora, descrita de diferentes formas por diferentes filósofos, como los Maestros de la sospecha Karl Marx y Friedrich Nietzsche, y tambien por las filosofías orientales como el Buddhismo y el Taoísmo, las cuales representan la idea de una sa realidad enajenadora bajo el nombre de Ilusión.
La película destaca por mostrar el concepto clásico de la filosofía sobre si el mundo que nos rodea es real o ficticio. (Teoría de los dos mundos de Platón).
Ilustra el problema mostrado por la ciencia ficción, principalmente de la obra Neuromante (Neuromancer) de William Gibson (muchas similitudes) y en literatura sobre robots (las obras de Isaac Asimov, por ejemplo, se oponen a esta posibilidad), como en películas comoTerminator y Yo, Robot (que se centran en ella), sobre la posibilidad de que las máquinas y la inteligencia artificial creadas por el hombre se rebelaran contra él.
El argumento de The Matrix es muy similar al descrito en las Memorias de Ijon Tichy del escritor polaco Stanislaw Lem. En el capítulo 1 se describe al profesor Corcorán, que había creado universos mecánicos con seres virtuales, pero plena conciencia de su existencia. Al igual que en Matrix, en estos universos mecánicos existían espíritus, adivinadores y los deja-vu ocurrían por pequeñas anomalías (aire, una hormiga) en sus elementos mecánicos.
Las diferentes interpretaciones de The Matrix proceden de la filosofía de George Berkeley, incluyendo la conversación entre Smith y Cifra(Cypher) en la primera película de la trilogía.
La idea de un mundo irreal al que se lo percibe como real es una alegoría acerca la alienación denunciada por ciertos postulados filosóficos, donde la idea de la Matrix sirve como parábola para ilustrar el concepto de una falsa realidad opresiva y alienadora, descrita de diferentes formas por diferentes filósofos, como los Maestros de la sospecha Karl Marx y Friedrich Nietzsche, y tambien por las filosofías orientales como el Buddhismo y el Taoísmo, las cuales representan la idea de una sa realidad enajenadora bajo el nombre de Ilusión.
viernes, 19 de marzo de 2010
tema 6
Coneixement i veritat
1.Què és conèixer?
SUBJECTE I OBJECTE
-Coneixem allò de què som conscients.
-En tot acte concient hi ha: -Un subjecte que coneix
-Un objecte del qual és conscient el subjecte
-La consciència no por estar buida
-La intensionalitat és la relació entre la consciència del subjecte i lobjecte, que està present en la
consciència.
OBJECTES IDEALS, OBJECTES REALS I VALORS
Hi ha tres classes de continguts conscients:
-Objectes ideals que són producte del nostre pensament
-Objectes que representen coses reals
-Valors: qualitats dels objectes (ideals o reals)
EL CONEIXEMENT
Conèixer és ser conscient d'una cosa.
Hi ha diversos graus de coneixement: Plató distingia entre el coneixement basat en l'opinió i informació dels sentits i del coneixement científic.
2.Les dues fonts de coneixement: experiència i raó
LES FONTS DEL CONEIXEMENT
Intuició: Experiència que se'ns presenta directament.
Raó o pensament: Per mitjà del pensament aprofitem la informació que obtenim de l'experiència.
EXISTEIXEN ELS CONEIXEMENTS INNATS?
Tot i que al principi es creis que naixem sense cap coneixement, s'ha vist que neixem programats per fer i aprendre moltes coses.
L'EXPERIÈNCIA I EL CONCEPTE
Conceptes: Idees o representacions que tenim de la realitat
Quan agruèm els objectes, formem categories, que són conceptes que serveixen per cassificar i organitzar la realitat.
LES TRES PROPIETATS DE L'EXPERIÈNCIA
L'experiència sensible ens diu sobre la realitat que alguna cosa és d'una determinada manera, que existeix i que allò que experimentem es evident.
3.La veritat i l'entorn
L'EXPERIÈNCIA DE L'ERROR I LES EVIDÈNCIES
-Quan experimentem l'error ens veiem obligats a enunciar el segon principi del coneixement
-Les evidències apodictiques pretenen ser tant fermes que no poden ser negades per unes altres més fortes
L'EVIDÈNCIA
L'evidència es deriva de la força amb què se'ns imposen les coses que pensem o experimentem.
El primer principi del coneixement diu: No podem deixar de donar el nostre assentiment a allò que es presenta com a elidit en la nostra consciència
ELS CRITERIS DE VERITAT
Es regeixen per quatre principis comuns: corroboració, coherència, aplicació pràctica i universalitat.
4.Què és la veritat?
TEORIES DE LA VERITAT
Les dues principals teories de la veritat son:
-Veritat és adequació entre pensament i realitat
-Veritat és l'evidència suficientment certificada.
5.La recerca de la veritat: el raonament
EL FILÒSOF I L'ARTISTA
L'artista busca l'originalitat, el que es personal, mentre que el filòsof o científic busqyen formes dcompartides de conèixer i valorar la realitat.
EL RAONAMENT
Raonar és pensar seguint les lleis de la llògica. Usar racionalment la intel·ligència suposa, a més, realitzar u projecte d'assolir veritats universals.
6.L'ús racional de la intel·ligència
L'ÚS RACIONAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA COM A OBLIGACIÓ ÈTICA
La confiança en l'ús racional de la intel·ligència, en la capacitat de trobar veritats teòriques i pràctiques compartides, pot permetre la convivència humana. És per això que usar racionalment la intel·ligència és una obligació ètica.
POSSIBILITAT D'UNA FILOSOFIA JUVENIL
Cal una filosofia pensada per a adolescents que volen aclarir el seu món privat i el món social, ja que aquesta matèria és un instrumet de creació individual i social
jueves, 11 de marzo de 2010
RESUM TEMA 5
TEMA 5
CONCEPCIONS FILOSÒFIQUES
DE L'ÉSSER HUMÀ
1.Com definir l'ésser humà?
UNA DEFINICIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ
L'ésser humà es caracteritza per estar dotat d'una intel·ligència simbòlica i social que processa informació que li permet: 1. Comunicar-se
2. Dirigir el propi comportament
3. Crear manifestacions culturals
UNA DISTINCIÓ PRÈVIA:
·"Filosofia autobiogràfica": Es refereix als esforços individuals per respondre les qüestions
fonamentals de la vida des de la seva situació històrica i personal.
·"Filosofia sistemàtica": Es refereix a aquelles afirmacions o teories que estan fonamentades amb
la fermesa suficient per poder afirmar que superen l'interès biogràfic
i tenen validesa universal.
TEORIES AUTOBIOGRÀFIQUES SOBRE L'ÉSSER HUMÀ:
-Teories RELIGIOSES: Basades en creences. Defensen l'especial dignitat de l'ésser humà.
-Teories FILOSÒFIQUES: S'han de justificar racionalment. Identifiquen la naturalesa humana
amb els seus aspectes principals: Ésser racional, ésser social,
ésser lliure i ésser metafísic.
2.Un ésser racional i un ésser social
L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER RACIONAL
La raó ha destacat com una nota denominant en la naturalesa humana, des de la filosofia grega fins la il·lustració.
En el s.XIX i XX, l'irracionalisme va proposar unes altres facultats prioritàries.
L'anomenada "filosofia de sospita" va posr en dubte aquest caràcter racional dels humans.
ELS FILÒSOFS DE LA SOSPITA
-S.Freud: Va assenyalar la part irracional i inconscient de la personalitat.
-K.Marx: Va insistir en les relacions materials i laborals com a fonament
-F.Nietzshce: Va defensar un vitalisme irracionalista basat en la voluntat del poder.
L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER SOCIAL
L'ésser humà és un ''animal social''. Aquesta sociabilitat es basa en el llenguatge i el pensament.
Per a alguns autors, els drets depenen de la societat. L'ésser humà només seria lectura.
3.És un ésser lliure i un ésser metafísic
L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER LLIURE I PER TANT MORAL
Hi ha dues maneres d'entendre la llibertat:
-LLIBERTAT FÍSICA O DE FER (Absència de coacció interna)
-LLIBERTAT INTERNA, DE VOLER O LLIURE ARBITRI (Absència de coacció interna)
EXISTÈNCIA I LÍMITS DE LA LLIBERTAT
-DETERMINISME: Nega l'existència de la llibertat pel pès de la biologia, educació o societat.
-INDETERMINISME: Afirma la llibertt.
LA PERSPECTIVA EXISTÈNCIA
Segons Sastre, no som lliures de deixar de ser lliures.
LA LLIBERTAT CONDICIONADA
És una postura intermèdia: hi ha causes ue condicionen, però no són superables.
L'ÉSSER HUMÀ ÉS UN ÉSSER METAFÍSIC
La pregunta pel sentit de la vida és metafísica i ha rebut diverses respostes:
-La vida té un sentit immanent
-La vida té un sentit transcendent
-No es possible trobar sentit a la vida.
4. La naturalesa humana des d'una filosofia sistemàtica
QUÈ ENTENEM PER NATURALESA HUMANA?
Natural s'oposa a artificial i cultural. És important definir-la, perquè determina els nostres valors.
EXISTEIX UNA NATURALESA HUMANA?
Hi ha una identitat bàsica entre els éssers humans. Hi ha universals culturals i una igualtat essencial entre els humans.
ES POT DEFINIR FILOSÒFICAMENT LA NATURALESA HUMANA?
Hi ha alguns trets essencials:
-Es defineix per la seva intel·ligència
-És social
-Pot assolir nivells elevats d'autonom i busca el sentit.
5-Drets, deures i dignitat humana
ÉS LA NATURALESA HUMANA UNA FONT DE DRETS I DEURES?
-La moral natural o el dret natural pretenen elaborar normes basades en la naturalesa.
-Alguns autors, com ara Hume, critiquen aquesta postura, ja que de ''ser'' no es pot passar a
''haver de ser''
-Uns altres filòsofs creuen ue la moral natural és la manera d'evitar el relativisme. A més,
la moral natural serveix com a defensa contra l'arbitrarietat del poder.
NATURALESA I LLEI MORAL: UN PROBLEMA
-La naturalesa com a font normativa es basa únicamente en la idea de Déu.
-Una altra sortida possible es basa en la raó, coma essècia de l'ésser humà.
ÉS L'ÉSSER HUMÀ DIGNE PER NATURALESA?
-L'ésser humà aspira a afirmar-se com a ésser dotat de dignitat
-La dignitat és natural en el seu origen (intel·ligència), però cultural en la seva creació (com a projecte de la intel·ligència)
viernes, 5 de marzo de 2010
martes, 2 de marzo de 2010
CONCEPCIONS FILOSÒFIQUES DE L’ÉSSER HUMÀ
a) Què és el que fa de l’ésser humà un animal diferent?
El que ens fa diferents dels animals es que l’ésser humà esta dotat d’un genoma propi de l’espècie del qual emergeix una intel·ligència simbòlica i social, i que l’ésser humà té consciencia.
b) Pensa en situacions en las que tinguem comportaments animals.
Per exemple quan fem servir la violència i la força en comptes de la paraula i també quant ens abalancem sobre el menjar que hi ha damunt la taula...
c) Pensa en comportaments animals que els fan semblar humans.
Quant un gos obeeix al seu amo, o quant una lleona alimenta i protegeix als seus cadells.
d) Que volem dir quan afirmem que som animals racionals?
Que utilitzen la raó i que ha destacat com una nota dominant en la naturalesa humana des de la filosofia grega cap a la il·lustració.
e) Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?
La dignitat d’una persona es basa en el reconeixement de la persona de ser mereçedor de respecte, és a dir que tots mereixem respecte sense importar com siguem. Al reconèixer i tolerar les diferències de cada persona, perquè aquesta se senti digna i lliure, s'afirma la virtut i la pròpia dignitat de l'individu, fonamentat en el respecte a qualsevol un altre ser. La dignitat és el resultat del bon equilibri emocional. Al seu torn, una persona digna pot sentir-se orgullosa de les conseqüències dels seus actes i de qui s'han vist afectats per ells. Un excés de dignitat pot fomentar l'orgull propi, podent crear la sensació a l'individu de tenir drets inexistents. La dignitat reforça la personalitat, fomenta la sensació de plenitud i satisfacció.
f) Pensa situacions exemplars que mostrin de la vida digna i la vida indigna.
Vida digna: una persona normal, es digna.
I una vida indigna seria per exemple la dels immigrant, ja que no es fan respecta per la societat.
g) Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relaciona’ls amb la definició de l’ésser humà.
Text 1: Parla sobre la consciencia, vist de moltes maneres diferents, sense consciencia no saps guiar-te per on vas, la consciencia ets tu. Amb relació de l’ésser humà es que l’ésser humà té consciencia, raona, que es això el que ens diferencia especialment dels altres animals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
