14.L’estat democràtic de dret

Geneologia de l’estat
Per tal d’estudiar l’estat com un concepte pràctic cal estudiar-ne la geneologia.
Definició de l’estat
És una forma d’organització política,destinada a regular les formes d’exercir el poder, el control i l’autoritat.
El naixement dels primers estats
L’estat no ha existit sempre, ni existeix avui a totes les societats que coneixem.
L’estat modern
Té com a característiques :concentració del poder polític en el sobirà;l’estat absolutista en va constituir la primera forma; i distinció entre l’esfera del que és públic i del que és privat.
De l’estat absolutista a l’estat representatiu
L’estat representatiu és la forma que pren l’estat modern quan s’admet que el poder prové del poble sobirà, que decideix ser representat per un podr comú.
L’estat liberal
El concepte d’’estat de dret’ implica que el poder de l’estat està limitat pel dret.
Liberalisme polític i liberalisme esconòmic
El liberalisme econòmic defensa la competència i la llibertat de mercat.
El constitucionalisme
Defensa que l’estat ha de ser constitucional: ha de comptar amb un sistema de regles fonamentals.
Els orígens de l’estat social
La tradició socialista es va proposar d’establir la igualtat material.
Teories socialistes
Socialisme científic i comunisme utòpic (Marx i Lenin): rebuig de l’estat liberal.
L’estat social o estat del benestar
Paper creixent de l’estat. L’estat assumeix la protecció de les llibertats bàsiques i dels drets socials, econòmics i culturals.
L’estat globalitzat
Reflecteix una doble tendència: privalització del sector públic, i pèrdua de sobirania de l’estat en benefici d’entitats suprnacionals.
L’estat de dret
L’estat de dret és una forma d’organització política en la qual l’exercici del poder està regulat pel dret.
El contractualisme
El contractualisme és una teoria filosòfica i política que explica l’origen i l’exercici del poder polític per mitjà de la figura del contracte social.
El contractualisme clàssic
Hobbes: la defensa de l’estat absolut.
Locke: els fonaments de la teoria liberal.
Rousseau: la teoria revolucionaria de la societat.
Kant: la defensa de l’autonomia individual.
Hagel i l’esquerra hegeliana
Per a Hegel, l’estat suposa una realitat orgànica primera, una garantia de progrés i una defensa de valor de la comunitat.
L’esquerra hegeliana va criticar el model d’estat liberal i va apostar per dissoldre’l.
La teoria pura del dret de Kelsen
Kelsen va ser el màxim representant del positivisme jurídic: la norma i el dret positiu són l’expressió definitòria del dret.
Identifica el dret amb l’estat.
Institucions bàsiques
L’organització bàsica és :poder executiu,legislatiu i judicial.
Amés,compta amb l’administració,i cossos dedicats a la defensa dels ciutadans i de l’estat.
Funcions i legitimació
Les funcions bàsiques són: garantir l’ordre i la seguretat,preservar els drets,defensar els valors democràtics,mantenir l’estat del benestar i col•laborar amb la resta dels estats.

FILOSOFIA TEMA 12


EL MODEL ÈTIC

El pas de la teoria a l’acció:

Mentre que la intel•ligència teòrica s’atura en el coneixement la intel•ligència practica nomes assoleix la plenitud en l’acció.

El model teòric:

Els seus elements són: reconeixement de drets diferencies no legitimes; participació en el poder polític;racionalitat per resoldre conflictes; seguretats jurídiques; funció social de la propietat, i politiques d’ajuda.
Ètiques materials: defensen que hi ha una finalitat que guia el nostre comportament moral, i estableixen una sèrie de normes per assolir-la.
Ètiques formals: ens diuen com cal trobar el que és bo, però sense parlar de la felicitat, ni donar-nos normes concretes.
Tots els éssers humans tenen dignitat, i d’aquesta dignitat se’n deriven els drets fonamentals.

SOCIETAT POLÍTICA I SOCIETAT CIVIL

L’acció del ciutadà es regeix per dos sistemes de regles:
- La moral personal: orienta la recerca privada de la felicitat
- La ètica pública: es el model de convivència vàlid, que amplia el camp d’acció de les persones perquè puguin desenvolupar la seva felicitat.

L’acció política: es imprescindible per realitzar el model ètic. En un sentit ampli, política és la maneta d’organitzar i participar en el govern comú. Sense una societat civil segura, hi ha perill d’un exagerat poder polític i d’una marginació del ciutadà.

LA REFLEXIÓ SOBRE LA POLÍTICA

La CIENCIA política estudia els conceptes basics dels sistemes polítics, la seva estructura, funcions, varietats i les seves formes d’organització del poder.

La FILOSFIA política s’ocupa de l’origen de la política, de les institucions públiques , de les virtuts cíviques, i de contribuir a formar el judici polític del ciutadà.

TEORIES POLÍTIQUES

Les teories polítiques es classifiquen en:
- La teoria organicista enfront de la teoria individualista
- La confrontació entre la teoria absolutista
- La teoria liberal


RELACIÓ ENTRE ÈTICA I POLÍTICA

Algunes teories afirmen que no hi ha relació, perquè una cosa és l’ètica i l’altre és la política, realisme polític i idealisme polític.
I altres teories afirmen que hi ha relació, però des del reconeixement de les diferencies.

POLÍTICA I JUSTÍCIA

Igualtat té dos sentits:
- La igualtat natural
- La igualtat de dret

La llibertat va passar a ser considerada com un dret natural i propi de l’esser humà pel fet de ser-ho. La llibertat no tant sols ha de garantir, sinó que cal procurar les condicions adequades per al seu desenvolupament.


ELS DRETS HUMANS, UN PROJECTE ÈTIC I JURÍDIC

Els drets humans són drets subjectius, són drets naturals i són drets morals i ètics. Pot considerar-se que el gran repte és aconseguir que es respectin els drets humans.